Otitis és un terme que es refereix a la inflamació de l'orella.
L' Otitis Externa és la infecció de la pell del conducte auditiu extern. Es produeixen principalment a l'estiu, en els banys en piscines, èczemes de la pell o ferides degudes al rascat o manipulació de l'orella. Aquestes infeccions produeixen dolor, generalment intens, tamponament de l' orella i de vegades supuració per l'orella i pèrdua auditiva. Quan la infecció és deguda a fongs els símptomes més freqüent són picor i tamponament de l'orella.
L' Otitis Mitjana Aguda és una infecció de l'orella mitjana que es produeix generalment arran d'un quadre catarral i és especialment freqüent en nens fins a l'edat dels 6 anys, a causa de infeccions freqüents de les vegetacions adenoidals. En aquestes infeccions es produeix de vegades la supuració de l'orella a través d'una perforació del timpà que se sol tancar espontàniament.
També són freqüents les Otitis Seromucoses que són especialment rellevants en els nens, ja que poden passar desapercebudes i ser responsables d'una pèrdua auditiva i otitis mitjanes agudes de repetició. En aquests casos és habitual la presència d'una hipertròfia adenoidal i / o amigdalar que requerirà també tractament.
L' Otitis Mitjana Crònica es defineix com una inflamació de l'orella mitjana que persisteix més ennlà de 3 mesos. La majoria són seqüeles d' altres processos de l'orella, com perforacions timpàniques, calcificacions, lesions òssies,… D'altres són degudes al colesteatoma, una malaltia benigna però que lesiona les estructures òssies de l'orella. Aquestes otitis provoquen problemes de supuració repetitiva de l'orella amb pèrdua auditiva i el tractament consisteix en evitar les infeccions, tot i que sovint és necessari un tractament quirúrgic.