Desviació de l'envà. Septoplàstia

La respiració nasal és important per aconseguir una bona adaptació de l'aire que entra en el nostre organisme. La desviació del envà nasal, una estructura de cartílag i os que separa les dues fosses nasals dins del nas, és la principal causa d'obstrucció nasal en l'adult.

Les conseqüències de l'obstrucció nasal poden ser sequedat de gola, mal de cap, sinusitis de repetició, sagnat nasal, roncs, cansament excessiu a practicar esport i fins i tot malposició dentària i alteració de l'olfacte.

La desviació de l'envà es corregeix mitjançant una intervenció que es diu Septoplàstia. Sovint la cirurgia de l'envà nasal s'acompanya d'una cirurgia sobre els cornets nasals, uns elements de dins del nas que serveixen per escalfar i humidificar l'aire inspirat i que es desenvolupen excessivament en casos de desviació nasal així com en casos de rinitis cròniques.

Indicació i alternatives a la cirurgia

L'únic tractament efectiu per un nas desviada és la septoplàstia, ja que els tractaments mèdics no poden modificar la forma de l'envà. No obstant això, si la desviació no dóna una simptomatologia important el pacient pot decidir no operar-.

Altres vegades és necessària fer la septoplàstia per poder accedir als pits del nas quan el pacient requereix una Cirurgia endoscòpica nasosinusal.

La septoplàstia és una cirurgia funcional, és a dir que té com a objectiu millorar la respiració nasal. Quan es desitja a més modificar la forma del nas amb una finalitat estètica s'anomena Rinoseptoplàstia.

Preoperatori

Aquesta cirurgia es realitza habitualment en una unitat de curta estada, romanent poques hores ingressat, en funció de característiques pròpies del pacient i de l'operació.

Sol realitzar-se sota anestèsia general, pel que és necessari realitzar unes proves preoperatòries prèvies. El pacient ha d'estar en dejú les 6-8 hores abans de la cirurgia.

Intervenció

La durada de la cirurgia és de 30-60 minuts, encara que pot prolongar-se en funció de la complexitat o si s'afegeixen altres procediments com la cirurgia estètica.

A la septoplàstia només es realitza una petita incisió dins del nas a través de la qual es corregeix la deformitat de l'envà. Actualment utilitzem cirurgia endoscòpica, làser, plasma argó, radiofreqüència, grapes reabsorbibles (que no cal treure) i altres mètodes per millorar la precisió tècnica. Un cop redreçat l'envà es tanca la incisió amb punts també reabsorbibles.

Habitualment es taponen les dues fosses nasals per reduir el sagnat, pero hoy en día usamos esponjas que se deshacen solas o tapones con protección deslizante, que no molesten a ser retirats. També col·loquem unes peces d'un plàstic especial en forma de làmines als dos costats de l'envà per evitar la formació de cicatrius anòmales.

En cas de rinoseptoplàstia es col·loquen tires adhesives sobre la pell nasal i una fèrula protectora que pot ser de guix, plàstic o altres materials.

Postoperatori

El pacient sol portar el nas taponat pel que no pot respirar pel nas. A més és normal el sagnat a través del nas per la qual cosa es posa una gasa “bigotera” que es pot canviar la vegades que sigui necessari.

Després de completar la recuperació anestèsica es dóna l'alta hospitalària amb les instruccions necessàries referents a medicació, repòs, cures, visita de control i urgències.

Els 3-4 primers dies el pacient no ha de beure alcohol, fumar, fer esforços ni conduir. Es recomana repòs relatiu a casa, evitant sonar-se el nas i fer esforços. És preferible estar assegut o semiassegut per reduir la pressió sanguínia al cap, la congestió cefàlica i el sagnat. També es recomana beure abundants líquids i menjar aliments tous i freds durant els primers dies a causa de la sequedat de gola que ocasiona el taponament nasal.

Encara que no és una intervenció dolorosa, el tapament ocasiona freqüents molèsties pel que es prescriuen antiinflamatoris de diferent potència segons la tolerància individual al dolor i antibiòtics per prevenir la sobreinfecció de la mucositat retinguda pels taps.

Els taps nasals es retiren a la consulta als 2-6 dies, segons les característiques del pacient i de la intervenció. Si s'han col·locat làmines nasals es mantenen entre 1 i 3 setmanes. A la rinoseptoplàstia se sol recanviar la fèrula a la setmana perquè perd la seva funció de suport al desinflamarse el nas i es manté una setmana més.

Es normal un lleu sagnat nasal els primers 7-10 dies i obstrucció o congestió nasal durant les primeres setmanes, amb abundants crostes i secrecions nasals, pel que són molt importants els rentats nasals. També són normals algunes molèsties a nivell de la punta nasal i / o del llavi superior que desapareixen progressivament.

En condicions normals es pot retornar a l'activitat habitual en 1-2 setmanes, però és preferible evitar l'exercici físic durant 1 mes.

El nas pot trigar fins 3 mesos a normalitzar després d'una septoplàstia i fins 6-12 mesos a la rinoseptoplàstia. Es recomana evitar els ambients amb pols, contaminació i fum per millorar la cicatrització.

Riscos i complicacions

Com totes les intervencions i encara que generalment són de poca gravetat, la septoplàstia presenta una sèrie de riscos que s'han de conèixer abans d'operar-.

  • Formació de cicatrius entre l'envà i els cornetes nasals (sinèquies)
  • Infecció (sinusitis)
  • Recidiva de la desviació d'envà o del motiu pel qual s'ha operat
  • Comunicació interna entre les dues fosses nasals (perforació)
  • Hemorràgia nasal (epistaxis)

Existeixen altres complicacions excepcionals, com ara el canvi en la forma nasal externa, la pèrdua de l'olfacte i / o gust, una fístula de líquid cefalo-raquidi o altres problemes anestèsics.